A les acaballes del Batxillerat només pensava en un canvi d’aires, tota la vida les mateixes parets i les mateixes cares, però tants anys em van marcar a foc i mentre escric aquestes línies els records m’envaeixen. És estrany ser exalumne del SAFA, l’última fornada cap a la universitat i encara crec que hi tinc una cama dins. Vam formar una gran família entre professorat i alumnes, una família que va continuar creixent i de la que no m’agradaria distanciar-me per més temps que passi, per més enrere que quedin totes les experiències de la infància. Ha plogut molt des de la primària però sembla que fos ahir quan erigíem castells de rodes al pati dels arbres sota la reconfortant ombra del carrer Indústria, les llargues hores al menjador encantat i fent “bola”… les anècdotes són incomptables. SAFA m’ha modelat com un tros d’argila i si soc el Marc d’ara és gràcies a aquesta escola.
No podré oblidar les classes de matemàtiques de la Isabel, fresques i motivadores; les classes de literatura del Dani, amb el seu punt de vista tan característic de les grans obres; les lliçons de biologia al laboratori de la Rosa, que sens dubte van ser el fonament de la meva vocació. El Batxillerat va ser un punt d’inflexió de cara a tot el que m’envoltava fins el moment, quelcom va fer “click” dintre meu, els nous companys que són avui els meus millors amics, les assignatures de ciències que ara són el meu dia a dia… tot és gràcies a SAFA. Hi ha hagut moments més amargs també, moments en que vaig necessitar l’ajuda de la Mireia, però moments en companyia al cap i a la fi. Ara estic estudiant Biotecnologia, un món nou que m’obre portes sense tancar les del passat i que m’ofereix noves experiències i coneixements que sens dubte són conseqüència de les piles de deures de la secundària, hores que vulguis o no es troben a faltar.