De la Sagrada Família tinc molts records, molt bons i no tan bons, però que m’acompanyaran sempre, ja que han estat tota una infància seguida de l’adolescència, les etapes més importants a l’hora de créixer i construir-te com a persona. Per això sempre estaré agraïda als professors que m’han ajudat a ser com soc, que m’han motivat a tenir millors resultats, a ser millor.
Recordo estar al laboratori, a la classe de Ciències amb la Rosa Marfà, recordo que m’agradava la seva serenitat i dolçor, m’agradava escoltar-la. Les classes de Llengua amb el Dani Gómez, recordo llegir en veu alta i també recordo com patia per les meves faltes d’ortografia. Els exàmens de quatre pàgines que no he tornat a escriure, sempre penso que haig de donar gràcies per haver escrit tant a mà durant aquells anys, no com ara, que redacto aquestes línies teclejant. De la meva última etapa, al Batxillerat, tinc molts bons moments, érem un grup petit i es respirava sempre molt bon ambient. La Xell Gispert sempre feia que les coses fluïssin. De les classes de Dibuix tinc una imatge ben nítida al cap. El cavallet que sostenia la làmina de 50×70 i la llum càlida que entrava per la finestra. El silenci mentre treballàvem. Crec que han sigut de les millors hores de dibuix que he tingut.